Talent i propòsit de reinventar-me

Buscant nous reptes

En aquests moments, estic provant coses noves. Fa poc que he fet un curs intensiu (un matí), sobre doblatge. Ho he trobat molt interessant, i divertit. Estic contenta d'haver-lo fet, perquè com diuen, en fer-lo, he sortit de la meva zona de confort. M'hi vaig apuntar per curiositat, i per "treure la veu". Em va anar bé, perquè vaig fer una mica de teatre, que també m'agrada, i vaig veure com és la professió de doblador. Com tot, requereix una formació i uns coneixements.

Si fins ara no he fet el pas, d'intentar treballar en una cosa que m'agradi, segurament ha estat perquè m'he autoconvençut, de que tinc una bona feina, estable, i que no està malament. Segurament també hi ha una por al canvi o una prudència, alhora que una creença limitant de que no trobaré cap feina en un moment com l'actual. També estic a l'espera, de que l'entorn canvii. Com diuen, primer he de canviar aquestes creences, i la meva perspectiva, per a poder facilitar que vingui aquest canvi que desitjo que arribi.

Més informació sobre com reinventar-se:
- Entrevista a Mario Alonso a RNE : 
  Part 1 http://www.youtube.com/watch?v=w7Zreokq8jE
  Part 2 http://www.youtube.com/watch?v=9eKflxVwp2U
  Part 3 http://www.youtube.com/watch?v=vUJeeQwsBq0
- Pautes per reinventar-se, segons el psiquiatra Luis Rojas Marcos http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2012/07/07/las-pautas-para-reinventarse-segun-el-psiquiatra-luis-rojas-marcos-101497/

Després de llegir "Aprenda Optimisto, de Martin E.P Seligman,", i de fer el test sobre optimisme/pessimisme, es confirma una cosa que ja sospitava, que és que sóc una persona pessimista. Segons s'explica en el llibre, la vida causa els mateixos contratemps als optimistes que als pessimistes, però els primers saben afrontar-los millor. El consol és que l'optimisme es pot aprendre, adoptant nous hàbits alhora de parlar-se a un mateix, quan s'ha de passar per algun contratemps.

El meu potencial i curiositats del cervell

Escolto a Mario Alonso a la ràdio, i m'agrada sentir que es pot entrenar la ment. Creure en nosaltres i en el nostre potencial és bàsic. Buscant els recursos emocionals, com la passió, la valentia, etc, trobarem il·lusió. Una manera de fer-ho és preguntar-nos, en quin moment del meu passat, vaig tenir aquella passió. 

El cervell té com a missió fonamental evitar-nos o aliviar-nos el dolor.  El cervell té la sol·lució. I troba la sol·lució quan no ens rendim, i en moments de pressió. El què hem de fer, sabent això, és que cal insistir, i insistir, fins que es troba la sol·lució (canviant de perspectiva). Els límits mentals, conscients  o inconscients  s'activen i ens paralitzen (com p.ex el pensament: "no em puc aprimar" és una creença limitant). I també, el pessimisme, pot fer que ens infravalorem. Encanvi, si sóc optimista, i miro el futur amb il·lusió, i reflexiono, mirant cap a dins, trobaré el meu potencial. 

Mario Alonso també explica que hi ha 9 valors essencials. Aquests valors són l'amistat, l'alegria, reflexió, compassió, compromís, creativitat, entusiasme, fe, i humilitat . 
Sobre el valor de l'entusiasme, fa poc vaig anar a una conferència de Víctor Kuppers que també és un formador i conferenciant, que assegura que tots tenim un gran potencial que es pot desenvolupar millorant les nostres actituds, especialment l'entusiasme.

Jo estic buscant alguna cosa que m'apassioni, però encara no ho he trobat. Una de les coses que m'agraden és escriure, però no sé si aquest és el meu talent. Ara per ara, no estic segura de si em podria dedicar laboralment a escriure. Però si això és el què m'agrada, segurament podria anar per aquí la meva oportunitat d'aportar valor, i trobar el meu talent. En definitiva, l'objectiu seria treballar en alguna cosa que m'agradi.

Segons diu Sergio Fernández, 8 de cada 10 persones està insatisfeta en el seu treball. Jo són una d'aquestes 8 de cada 10. Això no vol dir que no sigui feliç. Fa que aprenguis a enfocar el treball d'una determinada manera, com per exemple, que et permet obtenir uns ingressos per viure, et fa sentir útil, o et permet aplicar els teus coneixements. 

Finalment, un tema interessant del cervell és que és un òrgan plàstic. Es modifica de forma espontània i s'adapta al seu entorn. Sobre aquest tema, es poden trobar a internet molts el Programes "Redes para la Ciencia" d'Eduard Punset, que parlen del cervell.

També diu la física Juna Albert, autora de "Sincronitza la teva ment", cal recuperar el llenguatge de l'hemisferi dret del cervell. L'hemisferi dret és el cervell creatiu i és responsable del ritme, de la percepció espacial, el color, la imaginació, el somiar despert, la consciència global i la dimensió. L'hemisferi esquerre és el cervell lògic responsable de la paraula, la lògica, els números, l'anàlisi, les llistes, la linealitat i la seqüència. El més curiós, és que si bé tots tenim tendència a utilitzar més una part o altra del cervell, i malgrat en la cultura occidental l'hemisferi esquerre és el dominant, el coneixement i experiència canvien i desenvolupen el cervell.

Quants tipus d'intel·ligències !

Fa uns dies, vaig descobrir un tipus d'intel·ligència que no havia sentit mai, que és la intel·ligència digestiva, llegint una contra de La Vanguardia. Avui, em sorprèn escoltar a la ràdio un altre tipus d'intel·ligència, que no havia sentit fins ara. La intel·ligència que he descobert avui és la intel·ligència creativa i la intel·ligència executiva. 

Busco a Wikipèdia i trobo que va ser un psicòleg nord americà, Howard Gardner, el que va proposar diversos tipus d'intel·ligències, com les capacitats per resoldre problemes o elaborar productes que poden ser valorats per una determinada cultura. 
Aquestes intel·ligències múltiples són: 

- Intel·ligència lingüística

- Intel·ligència lògica-matemàtica

- Intel·ligència musical

- Intel·ligència espacial

- Intel·ligència corporal-cinestèsica

- Intel·ligència intrapersonal

- Intel·ligència interpersonal o social

- Intel·ligència naturalista

- Intel·ligència existencial o filosòfica

Posteriorment, Daniel Goleman, va publicar al 1995 el llibre Emotional Intelligence, "Intel·ligència emocional", integrant diverses investigacions, on diu que la intel·ligència emocional és la capacitat per reconèixer sentiments propis i aliens, i la possibilitat de gestionar-los. 

He seguit buscant informació, i m'he trobat amb el bloc de Mario Alonso Puig: http://www.marioalonsopuig.com/. Aquest autor parla de reinventar-se i també de com augmentar la intel·ligència (la intrapersonal i la interpersonal). Diu que reinventar-se és una realitat física, i no només un pensament. I que hi ha relació entre pensar en gran, i amb claredat, amb el domini de les emocions. 

Imaginar, és una gran font d'evasió per a molts de nosaltres, però és més, segons Wayne W. Dyer, cadascú, dins nostre, tenim el poder per aconseguir tot allò que puguem desitjar. 
Ja ho deia Fassmann, que la voluntat era un poder immens, que tothom podia desenvolupar. 
Com que jo hi crec en que la imaginació és poderosa, m'he comprat el llibre "Todo lo que puedes imaginar", de Wayne W.Dyer, on explora aquesta regió desconeguda del subconscient gràcies a la qual descobrir la capacitat natural de cadascú per convertir el que imagini en realitat, canviar la percepció que tenim d'un mateix i de la nostra realitat, i reajustar la vida de cadascú per a poder trobar trobar la veritable vocació. Com diu la ressenya, espero que sigui un llibre inspirador amb el que descobrir el millor de mi.

Si, tots tenim un gran potencial. I també podem reflexionar més per autoconèixer'ns. 

Aprendre i desaprendre

És més fàcil mirar al futur, i trobar sentit a la vida, sent optimista.

Segons Ana Albaladejo, els tres ingredients bàsics per l'èxit són: Passió, Actitud i Perseverança. Segons altres autors, com ara Joaquim Valls, els ingredients per ser una persona d'èxit són l'optimisme, la gestió de les emocions, o la perseverança, entre d'altres.

La qüestió és que cadascú és responsable d'aprendre, i també, de desaprendre. 
Es pot aprendre dels fracassos, i també cal tenir present les pròpies limitacions. Es pot aprendre d'altres cultures, i es pot aprendre de les persones que tenim més pròximes. I per desaprendre, crec que cal posar en dubte les creences que a cadascú li han servit i que ara ja no li serveixen. 

Com deia en l'entrada d'aquest bloc sobre la meva transformació, estic passant per un procés de millora personal, basat en un canvi d'actitud, però amb això no n'hi ha prou. Escoltant a Àlex Rovira, aprenc que en tot procés de millora personal hi ha d'haver coherència entre pensament, sentiment i acció. I, alhora, recordo que fa temps vaig fer un curs sobre les emocions (ràbia, por, pena, alegria, fàstic i la sorpresa), amb la psicòloga i amiga Carina Gabriel.

La Intel·ligència emocional, és una habilitat, i per tant, com més es practica millor. Aleshores, el què és important, és saber gestionar les emocions. Per mi, la frase, "quan tu canvies, tot canvia", resumeix molt bé la idea de que l'actitud és molt important per dominar els estats d'ànim. 

També per a millorar la intel·ligència emocional, he desaprès la creença de que "la gent no canvia". És a dir, la gent si que pot canviar, si s'ho proposa (p.ex. pensar en els canvis personals que han experimentat persones properes o en casos coneguts de persones que canvien, com p.ex un capellà que deixa de ser-ho).

Més informació sobre intel·ligència emocional a wikipèdia: 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_emocional

Mirant al futur

Una de les grans diferències entre la meva actitud actual, i la que tenia quan estava deprimida, és la visió que tinc sobre el futur. Es pot dir que he passat d'una visió pessimista, a una visió optimista del futur. Aquesta visió optimista poc a poc s'està convertint en una actitud optimista, a base de canviar hàbits i actituds, i per una ferma decisió personal de fer aquest canvi.

Mentre escric aquest bloc, recordo l' afirmació que diu que el teu passat, marcat el teu present; i que el teu present, marcarà el teu futur. La frase en concret, és de Buda, i diu que el què som, descansa en allò que vam pensar ahir, i els nostres pensaments actuals forgen la nostra vida futura. Vindria a ser el mateix que un recull el què sembra. Està clar, que si l'actitud passada ha estat pessimista, passiva, apàtica, etc, el què hauràs recollit són reaccions similars a les que has sembrat. Conclusió: malgrat que en el present estiguis tenint una actitud més optimista, enèrgica i autèntica, costa un temps veure'n els resultats, però com diu la dita: "Fem com si fóssim i acabarem sent".

Actualment, estic passant a l'acció, fent coses noves, com per exemple assistint a classes de Pilates, llegint i aprenent coses noves, o escrivint aquest bloc. Aquest canvi no em sorprèn, ja que en el passat, m'havia imaginat fent algun exercici físic, o escrivint  que és una cosa que sempre m'ha agradat.

Perquè he vingut a aquest món?

En aquest bloc explicaré el meu procés de transformació. Aquest procés no està sent fàcil, i considero que tant sols està començat, i encara no estic ni al 40%. M'estic reinventant cada dia. L'objectiu, avui, és escriure alguna cosa, i, setmanalment, fer una publicació, més o menys llarga, per tal d'obligar-me a escriure, i a arribar a respondre a la pregunta perquè he vingut a aquest món?

Es tracta de descobrir què he de fer per desenvolupar aquell talent o habilitat innata. Per mi no és fàcil respondre a aquesta pregunta, per això, segurament estic llegint llibres d'auto ajuda  escoltant programes de ràdio, visitant pàgines web a internet, i, també, estic vivint la vida de forma més concient. Una de les coses que he llegit, és que si penso en el dia de la meva mort, en com vull que em recordin els meus éssers estimats, aquí és on trobaré la resposta als valors i coses que són importants per mi.

Primer he de saber el què. I després, reinventar-me. És la meva responsabilitat. 

Ara, sóc concient del preu que he pagat, i que estic pagant, per les emocions negatives que he viscut pel fet d'estar deprimida. Estic en el camí. Mirant cap al futur.