El meu procés de creixement personal

El mètode Kimmon

Entre el novembre de 2013 i el setembre de 2014, vaig realitzar el Màster KIMMON en Intel·ligència Emocional per tal de millorar el meu nivell d'intel·ligència emocional. Durant aquests nou mesos, em vaig "entrenar" per corregir i augmentar les competències personals relacionades amb l' auto-concepte, l'optimisme, la perseverança, l'autogestió emocional, l'empatia, l' extraversió, la paciència, la pro-activitat i la gratitud.

Vaig començar a escriure aquest blog, alhora que realitzava el mètode Kimmon, en Intel·ligència Emocional. Quan vaig començar aquest Màster, vaig fer un test per mesurar les meves fortaleses, i al acabar-lo, després de 9 mesos, vaig tornar a fer aquests test. Ara que tinc l'informe psicològic amb els resultats dels dos tests, un a l'inici i un al final del màster, he pogut veure quines fortaleses han millorat després d'aquest procés.

Així, els meus punts forts, després d'haver fet el màster són:

- Habilitat de captar las necessitats i desitjos dels altres.
- Capacitat per interessar-me i preocupar-me per tot allò que m'envolta
- Sentiments positius cap a mi mateixa i seguretat en la meva capacitat per afrontar nous reptes
- Puc gestionar les noves situacions, noves idees, canvis i innovacions
- Sóc reflexiva i sé valorar adequadament les diferents alternatives
- Sóc persuasiva i aconsegueixo el què vull sense forçar als altres

Durant aquest darrer any, doncs, com a "kimmonista", i gràcies a l'Institut Kimmon, he millorat la meva Intel·ligència Emocional. I, segons s'esmenta en l'informe psicològic: "(...) tus puntuaciones han aumentado en casi todas las fortalezas destacando de manera muy particular el Optimismo y la Perseverancia, lo que denota que en tu trabajo de estos últimos meses en el Máster estas fortalezas se han puesto en valor y has comenzado a utilizarlas de manera más consciente, (...)".

Actualment, segueixo vinculada a l'Institut Kimmon, ja que continuo formant-me i reeducant el cervell i l'inconscient en base a la grafotransformació.

L'astronomia psicològica

Al març de 2014, vaig contactar amb www.cosmograma.com, i em van fer la carta astral. En concret, va ser l'Aleix Mercadé, qui em va fer la interpretació psicològica de la meva carta astral, explicant-me amb detall cada aspecte de la carta, com per exemple, què volia dir tenir el sol a la casa 12, tenir el sol al signe taure, o tenir la lluna al signe peixos; alhora que em va donar una visió més holística, de quin era el meu "propòsit" segons la carta astral...i com es relacionava aquest amb les meves qualitats innates. Aquesta informació, també em va servir per entendre millor què vol el món de mi, i les eines de les que disposo per tal d'aconseguir el meu propòsit vital. 

Durant aquest 2014, també he començat les classes d'astrologia, amb l'objectiu d'aprendre a d'interpretar cartes astrals (la meva, i la dels meus familiars, amics, etc). Així, espero que amb les sessions de formació de Cosmograma, i a la psicologia astrològica, aprengui a interpretar cartes astrals.

El cos i la ment, i el benestar emocional

A més, ha estat un any en què he tingut present la necessitat de cuidar el cos, i per això he anat al gimnàs de forma periòdica (tot i que ja m'he desapuntat), he caminat, he fet alguna excursió. Alhora, abans de l'estiu vaig fer un curs intensiu de mindfullness, i vaig provar a la meditació durant uns mesos. 

Durant el 2014, he esta conscient del meu benestar emocional, ja que ha estat un llarg camí, ple d'entrebancs, el què m'ha portat a aquest benestar general. Va ser a finals de 2013, que vaig deixar d'anar a la psicòloga tradicional, i també vaig canviar de psiquiatra. Durant el 2014, he anat cada 3/4 mesos a la psiquiatra, la qual m'ha fet seguiment del meu estat d'ànim. El resultat, ha estat que durant el 2014 m'ha baixat la medicació, primer, i finalment ja me l'ha tret del tot.

La meva experiència, pel què fa a la psicologia tradicional, és que m'ha servit poc, i, el mateix puc dir de la psiquiatria. Tot i això, pel què fa a aquesta última psiquiatra, ha estat amb ella amb la que he sentit que em servia d'alguna cosa... La metàfora que posaria és que m'ha fet de xarxa, és a dir, ha sigut com la xarxa que tenen els saltimbanquis, que estan allà, perquè si caus, no et facis gaire mal. El què passa quan un va al psiquiatra, és que surts d'allà amb una recepta. En tot cas, el què he après i he viscut, és que més val buscar-se coses antidepressives (autoestima, bones relacions, fer al què un li agrada, etc) que no pas prendre antidepressius.

Tú ets els teus projectes

Té ets els teus projectes

Vaig tenir un professor que recordo que va dir la frase "tú ets els teus projectes", que en aquell moment, potser ja fa 15 anys, em va impactar, i encara recordo. Un dels meus projectes, actualment, és fer créixer el meu blog.  Després de mesos sense escriure, reprenc el blog, amb l'objectiu de vitalitzar-lo, de donar-li vida, vitalitat.

Vitalitzar: 1 Donar vida, vitalitat, (a alguna cosa). 2 Acréixer la vida, la vitalitat (d’alguna cosa).

Des de l'agost passat, quan vaig escriure la última entrada al blog, m'han passat moltes coses, que intentaré resumir, i així posar-me al dia, de cara a "anar al dia" amb el què em va passant, i com ho vaig vivint :-)

Juliol i Agost 
Les vacances del 2014 van ser variades i interessants. Com que no és fàcil resumir-ho, deixo per més endavant explicar en detall l'experiència africana, i les coses que en vaig aprendre i gaudir.

Setembre
Semblava que el tema del canvi de feina no prosperava, però si, al final es va desencallar, de manera que el "tonar de vacances" va ser un moment dolç, pel fet de saber que en breu canviaria de feina; i també, va ser un moment esperançador, ja que tot i que no sabia quan començaria la nova feina, es confirmava que era només qüestió de temps.

Octubre
A principis d'octubre començo amb les classes d'astrologia, un cop per setmana. I a meitats d'octubre, em canvio de feina, dins la mateixa Diputació. Toma! Per si volia projectes, ja en tinc alguns de nous.

Novembre
Començo el màster Kimmon sobre Entrenament Grafotransformador, que inclou també formació necessària per a poder ser coach grafològic, i formació i eines per a dur a terme amb èxit el meu projecte personal i professional. Continuo amb les classes d'astrologia, i celebro el meu primer mes a la nova feina, amb molt bones sensacions i perspectives interessants.

Desembre
Él desembre, és un més especial, perquè és el darrer mes de l'any, i convida a fer balanç del què han estat els mesos anteriors, i l'any en curs en general. Igualment, és un moment en què es fa balanç de com un es sent, el què és, la relació que té amb els altres, etc. Tot i que avui encara queda molt "desembre" per endavant, per mi aquest mes de desembre està ple d'esperances, i segur que serà un mes ple de vitalitat. I pel què fa a la segona quinzena del mes de desembre , també es planteja mogudet:  tinc un cap de setmana intensiu amb dos dels meus nebots, ja que els seus pares se'n van 3 dies, i estic de cangur, junt amb la meva mare; també tinc una nova sessió del màster Kimmon, on s'espera que els alumnes dissenyem els nostres models de negoci; i per acabar, tinc quinze dies de vacances, per agafar forces per al 2015, i continuar amb els meus projectes.

L'escencial són les vivències, no els aconteixements

Frase per a reflexionar.... L'escencial són les vivències, no els aconteixements

Una mateixa circumstància, pot ésser viscuda de forma diferent per a dos o més persones. Està clar que els aconteixements positius porten més aviat a vivències positives, i que els aconteixements negatius afavoreixen que tinguem una vivència negativa, però tenir present que és així, perquè ho permetem, és una altra cosa. Per mi, tant o més important és com et prens el què passa, que el què passa. 

Les vivències personals són aquells aconteixements que recordem perquè n'hem après alguna cosa, o perquè ens han marcat d'alguna manera. Depèn de la persona, les vivències seran diferents; encara que els aconteixements siguin els mateixos. Així, és important ser concient de com vivim les circumstàncies que ens toquen, i de l'aprenentatge que en fem. Sovint agafar distància d'un aconteixement, ajuda a acabar de tenir una visió més global de l'aconteixement i de la vivència.

Com que tinc temps, i perquè a l'Octubre començaré amb el curs d'astrologia, estic llegint llibres sobre els signes del zodiac, les cases, els planetes, etc. En bona part m'he apuntat a Astrologia, per a tenir eines per a l'autoconeixement, i el coneixement dels altres. Perquè conèixer les meves limitacions, i els meus talents, és una cosa que m'interessa. La frase "l'escencial són les vivències, no els aconteixements" ens afecta a tots, i a mi, en concret, com a persona del signe Taure, ho interpreto com que em toca saber conviure amb energies de transformació psicològica i espiritual, que impliquin autoacceptació.

Així doncs, per a mi, i per als taure en general: "acceptar-se a un mateix, i acceptar el que passa és donar un gran pas cap al propi procés de desenvolupament" (Psicología astrológica. Los signos del zodiaco. Louise Huber). També implica, saber relativitzar les desilusions i les experiències doloroses. Així dons, el pensament a tenir present en el meu cas és : «Veig, i quan l'ull està obert, tot s'il·lumina.» , que segons Louise Huber vol dir que Tauro ha d'arribar a veure. La cegurea ha de donar pas a la visió espiritual, és a dir a la correcta orientació interior. Finalment, això dissiparà les il·lusions i els miratges autogenerats, i la autocompassió que l'atormenta quan no pot acoseguir el què desitja.

Alegria

He començat a llegir el llibre "Alegría", d'Osho, i de moment m'està agradant molt. El què diu en aquests primers paràgrafs, i crec que en tot el llibre, és que la felicitat sorgeix de l'interior.

També he visitat la pàgina web, i en concret un aparat sobre el meu horòcop (taure), i diu el següent: 

Tu estrella está ascendiendo lentamente. Poco a poco la vida está afinando tus habilidades, presencia y espíritu para que se derramen en una dicha caleidoscópica. Esto llegará el día que te des cuenta de que eres absolutamente perfecto tal como eres. A medida que Venus recorre su camino hacia Cáncer, este sentimiento se hace más maduro y profundo. 

“Tú eres perfecto tal como eres. Con todas tus imperfecciones eres perfecto. Si eres imperfecto, eres perfectamente imperfecto, pero la perfección está ahí”. 

Osho, The Book of Wisdom, charla #18

Així doncs, he descobert un nou autor inspirador. Estic contenta :-) 

El què començo ho acabo, i el què he dit que faria ho faré

Aquestes dues idees (el què començo ho acabo, i el què he dit que faria ho faré), surten en el llibre de Les Ulleres de la Felicitat de Rafael Santandreu, perquè els hi dèia el seu avi i ell recomana recuperar. A a mi també em ressonen les frases, i l'objectiu és que a partir d'ara, en seré més concient de la seva importància. A partir d'ara, em comprometo a acabar el què començo, i a fer el què he dit que faria (com també em diu la meva mare).

En el llibre i les entrevistes que he llegit de Rafael Santandreu, també he descobert una gran veritat: Hem de deixar de donar-li tanta importància a la comoditat, ja que en cas contrari, ens tornem hipersensibles: no soportem els sorolls, les cues, les errades, i les petites adversitats. Cuanta raó té aquest home! Aquest és el motiu pel que la gent que va en cotxe, es posi a pitar, quan hi ha una mínima retenció que fa que el semàfor se li posi en vermell! Alhora, ens irritem per coses que no depenen de nosaltres, i ho fem de forma inconcient, reaccionnt de forma automàtica, com per exemple davant del soroll fort que fa una moto que va ràpid. A mi m'ajuda saber que si no li dóno tanta importància a aquell soroll concret, puc seguir gaudint de la comoditat d'anar pel carrer d'una ciutat, on, per unes milèsimes de segons, em molesta un soroll, mentre que durant la resta del temps, hi ha un soroll "suportable".

Tenint en compte tot el què he anat llegint, i interioritzant, crec que el què ajuda a sentir-se bé és estar fort o forta emocionalment, i per això, cal entrenament mental i emocional, igual com per cuidar el cos cal fer esport, o cuidar-se físicament, o com a mínim no descuidar-se físicament. Aquesta salut mental i emocional, es pot enfortir o deteriorar per diferents mitjans, com ara l'educació, les experiències que un viu, amb els pensaments o les creences que un té.

En fi, tot això ho escric en aquest blog d'experiències personals sobretot per mi, i per a passar l'estona, però també per si pot servir a algú. Suposo que d'aquí uns anys, si hi continuo escribint, em farà gràcia llegir-lo.

Ara acabo d'escriure un email a les meves germanes i a la meva mare, per dir que he escrit nous comentaris al blog i per si el volen llegir. Així que si llegiu això, ja sabeu : si algun dia no faig el què vaig dir que faria, o no acabo allò que vaig començar, em podeu recordar que vaig dir que sí que ho faria. :-)))

Agraeixo el meu pas a l'acció

Tal com dèia en aquest blog fa mesos, el meu propòsit per a aquest any 2014 era el de passar a l'acció.

Això fa que em senti satisfeta perquè m'he proposat un objectiu (passar a l'acció), i l'estic complint. Quan dic que he "passat a l'acció" vull dir que m'estic movent, o com diuen els experts, sortint del meu cercle de comoditat. Per exemple, vaig fer-me voluntària per la llengua, i vaig començar i acabar les diverses sessions de voluntariat.

Així, avui vull donar les gràcies perquè estic prenent decisions que em porten a l'acció.

Vull donar les gràcies perquè m'he apuntat a un curs de mindfulness, que té lloc durant 8 dilluns; i també perquè m'he apuntat al gimnas, i perquè ja fa uns mesos que m'hi he apuntat, i hi vaig una o dos vegades per setmana. També important: aquest estiu aniré de viatge a l'Àfrica! .
Ja falta poc per anar de viatge, tres setmanes i poc més.

Avui he trobat una pàgina interessant, on es poden consultar Biografies de personatges de tot tipus, ja siguin actuals o històrics. La pàgina es diu "biografias y vidas" (http://www.biografiasyvidas.com/) i descriu en dos o tres pàgines la vida del personatge, amb el què va fer o van contribuir.

Avui també he actualitzat la llista de llibres recomanats, amb el llibre Les Ulleres de la Felicitat, de Rafael Santandreu (http://www.rafaelsantandreu.es/), perquè després de llegir-lo crec que és molt recomanable. M'he adonat llegint-lo de coses que crec que no sabia, i que són importants de recordar, com ara que depèn d'un mateix ser feliç, en el sentit que amb tenir menjar i beure és suficient, la resta és un joc, i tot depèn de com t'ho prenguis. I també, que a vegades massa comoditat pot ser contraproduent, ja que si t'acostumes a un determinat nivell, després et sembla que ho necessites per ser feliç, quan això no és cert. Estic d'acord amb el què l'autor diu de que és una bona filosofia de vida la que està basada en la "suficientitat", tant en l'àmbit material, com en l'immaterial.

Més sobre auto coneixement

Seguint amb els llibres d'autoconeixement, també he llegit El Cociente agallas, de Mario Alonso Puig. Es tracta realment d'un llibre per aprendre, i que crec que tornaré a llegir, ja que conté temes tant interessants com el seu nom sencer: El cociente agallas. Se valiente, cambia tu vida. A part de llegir, o més important que això, en aquest 2014 el meu propòsit bàsic és el de passar a l'acció, i des de l'acció viure i experimentar coses noves.

M'he fet voluntària per la llengua des de http://www.vxl.cat/

Dilluns passat vaig començar la primera de les trobades setmanals amb el Jorge, que és la persona amb la que faré parella lingüística durant 10 setmanes (quedant una hora setmanalment). Vaig sortir encantada! Després d'una hora de parlar amb ell, em vaig sentir bé, no tant pel fet d'haver-lo ajudat practicant amb el català, sinó perquè de seguida vam "connectar" i coincidir en maneres de pensar, de manera que aquella hora em va passar volant. No es va tractar només d'intercanvi de paraules en català, sinó que cada un va explicar coses personals i experiències vitals recents, establint una relació complicitat, que espero que amb el temps, pugui passar a ser una relació d'amistat. 

Auto coneixement

En els darrers mesos, seguint amb el meu procés d'auto coneixement. Entre d'altres coses, que ja explicaré més endavant, el què estic fent és llegir sobre temes d'autoconeixement, superació, intel·ligència emocional, etc. En el darrer més he llegit dos llibres de Borja Vilaseca, Encantado de Conocerme, i El sinsentido común, i he anat a una conferència seva. 

En el llibre Encantado de Conocerme, de Borja Vilaseca s'explica que és l'Eneagrama, entès com un instrument d'autoconeixement, on es pot trobar una explicació en detall en dels diferents eneatipus entesos com a tipus de personalitats o models mentals. A banda de l'explicació de l'Eneagrama, el llibre esmentat invita a la reflexió. Per exemple, cap al final llibre, l'autor conclou que l'experiència personal és la única cosa que ens allibera. 

Jo entenc que l'experiència personal, és el què ens permet acabar de formar-nos en l'escola de la vida, ja que el lloc de naixement, les capacitats o habilitats, o les circumstàncies personals de cadascú són diferents; i també és diferent com interpretem les diferents experiències o coses que anem vivint.

L'auto coneixement que anem adquirint amb els pas dels anys, pot ser concient, o inconscient  És a dir, l'auto coneixement concient, seria el que té tothom, en major o menor mesura, i que es concreta en la seva capacitat per definir quins són els seus trets bàsics de personalitat, quins són els seus gustos, les seves aficions, etc. Tot i això, i ha una part d'un mateix que tots desconeixem, ja sigui perquè es tracta d'alguna característica que no hem hagut de fer servir mai, que tenim molt poc desenvolupada, o que desconeixem que la tenim. En la vessant més negativa, podrem veure com ens comportem en el cas de la mort d'un familiar. Quantes vegades, famílies ben avingudes s'han barallat, per temes d'herències?. Un altre exemple seria el d'una catàstrofe natural, com un terratrèmol o una inundació  Potser no hem viscut mai la situació, i ningú ens ha explicat què cal fer, però el nostre sentit comú, i la nostra personalitat, ens portarà a comportar-nos d'una determinada manera (p.ex viure-ho amb major o menor angoixa, a que ens costi més o menys de recuperar-nos, a ser més solidaris, etc). En la vessant més positiva, trobem exemples esperançadors, de persones que han tingut èxit personal o professional, tot i que la seva situació de partida era molt precària (posem com a exemple Beethoven), o una situació normal o ordinària (com Mark Zuckerberg). 

Quan tenim un auto coneixement concient derivat de l'experiència, tenim més eines per afrontar noves situacions (o velles situacions). Alhora, hi ha una part de nosaltres, que és precisament la que no coneixem, i que podriem dir auto coneixement inconscient. 
Des del meu punt de vista, aquest auto coneixement inconscient, tendirà a coincidir amb la part de personalitat de nosaltres mateixos que volem potenciar, un cop ja ens auto coneixem de forma concient. Perquè? Perquè en la majoria de casos, en tant que volem evolucionar o transformar-nos en la millor versió de nosaltres mateixos, tendirem a millorar aspectes de nosaltres mateixos. És a dir, si per exemple jo sóc una persona materialista, amb el temps, començaré a valorar les coses amb independència del seu valor material, és a dir aquelles que em donen satisfacció personal, com per exemple tenir més temps lliure. A mesura que tingui més consciència de que estic comportant-me de forma diferent del que és habitual en mi, seré concient de que alguna cosa del meu patró mental està canviant. A partir d'aquí, pot ser que tendeixi a intentar potenciar aquesta nova manera de pensar i actuar, o a la inversa, és a dir que em reafirmi en la meva manera de ser.

Finalment, l'autoconeixement que cadascú té d'ell mateix, pot estar esbiaixat, per una mala interpretació de la realitat o per creences limitants, però el què no som capaços de fer és autoenganyar-nos, en el sentit que partim de la idea que cadascú és sincer amb ell mateix.