dilluns, 15 de desembre del 2014

El meu procés de creixement personal

El mètode Kimmon


Entre el novembre de 2013 i el setembre de 2014, vaig realitzar el Màster KIMMON en Intel·ligència Emocional per tal de millorar el meu nivell d'intel·ligència emocional. Durant aquests nou mesos, em vaig "entrenar" per corregir i augmentar les competències personals relacionades amb l' auto-concepte, l'optimisme, la perseverança, l'autogestió emocional, l'empatia, l' extraversió, la paciència, la pro-activitat i la gratitud.

Vaig començar a escriure aquest blog, alhora que realitzava el mètode Kimmon, en Intel·ligència Emocional. Quan vaig començar aquest Màster, vaig fer un test per mesurar les meves fortaleses, i al acabar-lo, després de 9 mesos, vaig tornar a fer aquests test. Ara que tinc l'informe psicològic amb els resultats dels dos tests, un a l'inici i un al final del màster, he pogut veure quines fortaleses han millorat després d'aquest procés.

Així, els meus punts forts, després d'haver fet el màster són:
- Habilitat de captar las necessitats i desitjos dels altres.
- Capacitat per interessar-me i preocupar-me per tot allò que m'envolta
- Sentiments positius cap a mi mateixa i seguretat en la meva capacitat per afrontar nous reptes
- Puc gestionar les noves situacions, noves idees, canvis i innovacions
- Sóc reflexiva i sé valorar adequadament les diferents alternatives
- Sóc persuasiva i aconsegueixo el què vull sense forçar als altres

Durant aquest darrer any, doncs, com a "kimmonista", i gràcies a l'Institut Kimmon, he millorat la meva Intel·ligència Emocional. I, segons s'esmenta en l'informe psicològic: "(...) tus puntuaciones han aumentado en casi todas las fortalezas destacando de manera muy particular el Optimismo y la Perseverancia, lo que denota que en tu trabajo de estos últimos meses en el Máster estas fortalezas se han puesto en valor y has comenzado a utilizarlas de manera más consciente, (...)".

Actualment, segueixo vinculada a l'Institut Kimmon, ja que continuo formant-me i reeducant el cervell i l'inconscient en base a la grafotransformació.


L'astronomia psicològica


Al març de 2014, vaig contactar amb www.cosmograma.com, i em van fer la carta astral. En concret, va ser l'Aleix Mercadé, qui em va fer la interpretació psicològica de la meva carta astral, explicant-me amb detall cada aspecte de la carta, com per exemple, què volia dir tenir el sol a la casa 12, tenir el sol al signe taure, o tenir la lluna al signe peixos; alhora que em va donar una visió més holística, de quin era el meu "propòsit" segons la carta astral...i com es relacionava aquest amb les meves qualitats innates. Aquesta informació, també em va servir per entendre millor què vol el món de mi, i les eines de les que disposo per tal d'aconseguir el meu propòsit vital. 

Durant aquest 2014, també he començat les classes d'astrologia, amb l'objectiu d'aprendre a d'interpretar cartes astrals (la meva, i la dels meus familiars, amics, etc). Així, espero que amb les sessions de formació de Cosmograma, i a la psicologia astrològica, aprengui a interpretar cartes astrals.


El cos i la ment, i el benestar emocional


A més, ha estat un any en què he tingut present la necessitat de cuidar el cos, i per això he anat al gimnàs de forma periòdica (tot i que ja m'he desapuntat), he caminat, he fet alguna excursió. Alhora, abans de l'estiu vaig fer un curs intensiu de mindfullness, i vaig provar a la meditació durant uns mesos. 

Durant el 2014, he esta conscient del meu benestar emocional, ja que ha estat un llarg camí, ple d'entrebancs, el què m'ha portat a aquest benestar general. Va ser a finals de 2013, que vaig deixar d'anar a la psicòloga tradicional, i també vaig canviar de psiquiatra. Durant el 2014, he anat cada 3/4 mesos a la psiquiatra, la qual m'ha fet seguiment del meu estat d'ànim. El resultat, ha estat que durant el 2014 m'ha baixat la medicació, primer, i finalment ja me l'ha tret del tot.

La meva experiència, pel què fa a la psicologia tradicional, és que m'ha servit poc, i, el mateix puc dir de la psiquiatria. Tot i això, pel què fa a aquesta última psiquiatra, ha estat amb ella amb la que he sentit que em servia d'alguna cosa... La metàfora que posaria és que m'ha fet de xarxa, és a dir, ha sigut com la xarxa que tenen els saltimbanquis, que estan allà, perquè si caus, no et facis gaire mal. El què passa quan un va al psiquiatra, és que surts d'allà amb una recepta. En tot cas, el què he après i he viscut, és que més val buscar-se coses antidepressives (autoestima, bones relacions, fer al què un li agrada, etc) que no pas prendre antidepressius.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada