Auto coneixement
En els darrers mesos, seguint amb el meu procés d'auto coneixement. Entre d'altres coses, que ja explicaré més endavant, el què estic fent és llegir sobre temes d'autoconeixement, superació, intel·ligència emocional, etc. En el darrer més he llegit dos llibres de Borja Vilaseca, Encantado de Conocerme, i El sinsentido común, i he anat a una conferència seva.
En el llibre Encantado de Conocerme, de Borja Vilaseca s'explica que és l'Eneagrama, entès com un instrument d'autoconeixement, on es pot trobar una explicació en detall en dels diferents eneatipus entesos com a tipus de personalitats o models mentals. A banda de l'explicació de l'Eneagrama, el llibre esmentat invita a la reflexió. Per exemple, cap al final llibre, l'autor conclou que l'experiència personal és la única cosa que ens allibera.
Jo entenc que l'experiència personal, és el què ens permet acabar de formar-nos en l'escola de la vida, ja que el lloc de naixement, les capacitats o habilitats, o les circumstàncies personals de cadascú són diferents; i també és diferent com interpretem les diferents experiències o coses que anem vivint.
L'auto coneixement que anem adquirint amb els pas dels anys, pot ser concient, o inconscient És a dir, l'auto coneixement concient, seria el que té tothom, en major o menor mesura, i que es concreta en la seva capacitat per definir quins són els seus trets bàsics de personalitat, quins són els seus gustos, les seves aficions, etc. Tot i això, i ha una part d'un mateix que tots desconeixem, ja sigui perquè es tracta d'alguna característica que no hem hagut de fer servir mai, que tenim molt poc desenvolupada, o que desconeixem que la tenim. En la vessant més negativa, podrem veure com ens comportem en el cas de la mort d'un familiar. Quantes vegades, famílies ben avingudes s'han barallat, per temes d'herències?. Un altre exemple seria el d'una catàstrofe natural, com un terratrèmol o una inundació Potser no hem viscut mai la situació, i ningú ens ha explicat què cal fer, però el nostre sentit comú, i la nostra personalitat, ens portarà a comportar-nos d'una determinada manera (p.ex viure-ho amb major o menor angoixa, a que ens costi més o menys de recuperar-nos, a ser més solidaris, etc). En la vessant més positiva, trobem exemples esperançadors, de persones que han tingut èxit personal o professional, tot i que la seva situació de partida era molt precària (posem com a exemple Beethoven), o una situació normal o ordinària (com Mark Zuckerberg).
Quan tenim un auto coneixement concient derivat de l'experiència, tenim més eines per afrontar noves situacions (o velles situacions). Alhora, hi ha una part de nosaltres, que és precisament la que no coneixem, i que podriem dir auto coneixement inconscient.
Des del meu punt de vista, aquest auto coneixement inconscient, tendirà a coincidir amb la part de personalitat de nosaltres mateixos que volem potenciar, un cop ja ens auto coneixem de forma concient. Perquè? Perquè en la majoria de casos, en tant que volem evolucionar o transformar-nos en la millor versió de nosaltres mateixos, tendirem a millorar aspectes de nosaltres mateixos. És a dir, si per exemple jo sóc una persona materialista, amb el temps, començaré a valorar les coses amb independència del seu valor material, és a dir aquelles que em donen satisfacció personal, com per exemple tenir més temps lliure. A mesura que tingui més consciència de que estic comportant-me de forma diferent del que és habitual en mi, seré concient de que alguna cosa del meu patró mental està canviant. A partir d'aquí, pot ser que tendeixi a intentar potenciar aquesta nova manera de pensar i actuar, o a la inversa, és a dir que em reafirmi en la meva manera de ser.
Finalment, l'autoconeixement que cadascú té d'ell mateix, pot estar esbiaixat, per una mala interpretació de la realitat o per creences limitants, però el què no som capaços de fer és autoenganyar-nos, en el sentit que partim de la idea que cadascú és sincer amb ell mateix.
